Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mitjanit
Part del dia al volt de mitjanit.
mitjanit
Les dotze de la nit.
sol de mitjanit
Sol de mitjanit al nord de Suècia
© Tomas Utsi/imagebank.sweden.se
Astronomia
El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
oposició
Astronomia
Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes coordenades astronòmiques hi ha una diferència de 12 h Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol elongació
dia eclesiàstic
Cristianisme
Dia que, per al culte eclesiàstic, hom compta de mitjanit a mitjanit, si bé la celebració del diumenge i de les solemnitats comença ja a l’hora de vespres del dia precedent.
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…
hora
Astronomia
Temps del dia expressat en hores comptades des de la mitjanit o des del migdia i en fraccions d’hora.
Hom parla, en aquest sentit, d' hora sidèria, hora oficial, hora civil , etc, com a sinònims, respectivament, de temps sideri, temps oficial, temps civil , etc temps