Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
dineure
Anatomia animal
Malacologia
Dit dels mol·luscs que tenen el sistema nerviós ganglionar organitzat en dos cordons longitudinals ventrals.
Inclou els molluscs actuals, excepte els aplacòfors i els poliplacòfors
valva
valva esquerra d’un mol·lusc lamel·libranqui ( Tellina planata ) procedent del Miocè
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.
Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes
filera
Aqüicultura
Conjunt d’instal·lacions flotants utilitzades en aqüicultura per al cultiu extensiu de mol·luscs bivalves.
Les fileres estan situades en mar oberta i s’inspiren en el sistema emprat al Japó per al cultiu de petxines de pelegrí i d’ostres Són constituïdes per un conjunt de cordes d’entre 100 i 200 metres de longitud que es mantenen en la superfície de l’aigua, o lleugerament submergides, mitjançant un sistema de boies i flotadors Per tal que no siguin arrossegades pels corrents, les cordes són fixades al fons de la mar D’aquestes cordes de superfície en pengen unes altres que són les que sostenen els molluscs cultivats Als Països Catalans hom en troba en mar oberta, davant el delta de l’Ebre
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa.
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
argonauta
argonauta 2 ( A. argo )
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes, semblants als pops.
Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de suport Aquesta ooteca…
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
marea roja
Ecologia
Fenomen que es produeix en ambients marins costaners i estuàrics quan s’eleva la concentració de dinoflagel·lats, que provoquen una coloració vermella de les aigües superficials.
Aquest fenomen és causat per una aportació extraordinària d’algun nutrient que n'afavoreix l’explosió demogràfica Les marees roges són importants pels efectes tòxics que poden causar si hom ingereix molluscs bivalves de les zones on han tingut lloc com que els dinoflagellats no són tòxics per als molluscs, aquests actuen de portadors
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina