Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum…
mola
Tecnologia
Màquina que proporciona el moviment a la mola durant l’operació d’esmolament.
En les primitives moles, aquest moviment era fet amb el peu, però actualment disposen de motor elèctric
didal
Didal de mar blanc (Beroe ovata)
Zoologia
Gènere de ctenòfors, de l’embrancament dels ctenòfors, de forma acampanada, subcilíndrica, mancats de tentacles i amb una faringe ampla.
El gènere és cosmopolita, i l’èspecie B ovata és corrent a la Mediterrània És de petites dimensions 10 cm, i viu generalment aïllat o més rarament fent moles
ull de serp
Mineralogia i petrografia
Pedra granítica molt dura, emprada per a fer moles, saleres, etc.
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
agullat
Ictiologia
Petit tauró (menys d’1 m de llarg) del subordre dels esquals, de color cendrós amb taques blanques, mancat d’aleta anal, i amb una forta pua a l’aleta dorsal; vivípar aplacentat.
Viu a la zona costanera i s’alimenta de peixos i crustacis És cosmopolita, viu en moles i fa migracions estacionals És comestible, però la carn és de baixa categoria De la pell, hom obté un cuir molt sòlid
xanguet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, de cos transparent, comprimit lateralment, i mida molt petita, entorn dels 4-5 cm, força caparrut.
S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques
agulla
Agulla
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de cos molt allargat (fins a 75 cm) i de secció transversal rodona, que té les mandíbules prolongades en un bec agut i dentat, de colors verdosos i platejats.
Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra