Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
monofisita
Cristianisme
Dit de les esglésies copta, etiòpica, siríaca (o siríaca occidental) i armènia, que no acceptaren el concili de Calcedònia i que, tot i tenir tradicions litúrgiques diferents, resten englobades en el mateix corrent doctrinal (monofisisme).
església
Cristianisme
Porció de l’Església universal.
Hom la pot definir per un concepte ètnic o geogràfic església italoalbanesa , església belga , església d’Occident , per una doctrina església monofisita , per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment església jacobita , església nestoriana , església luterana , etc
aftartodocetisme
Cristianisme
Doctrina formulada al s VI per Julià, bisbe d’Halicarnàs.
Era una variant del monofisisme i afirmava que el cos de Jesucrist era per natural incorruptible, impassible i immortal i que, si patí realment, fou per un acte lliure de la seva voluntat Fou combatut per Sever, patriarca també monofisita d’Antioquia
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
jacobita
Cristianisme
Membre de l’església monofisita de Síria.
El nom deriva de l’organitzador d’aquesta església, Jaume Baradai o Jacob Baradai
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…
cisma acàcia
Cristianisme
Cisma provocat pel patriarca Acaci de Constantinoble, el qual instigà l’emperador Zenó a la publicació de l’Henōtikón o edicte d’unió de tendència monofisita.
L’edicte no fou acceptat pel papa Fèlix III, que excomunicà el patriarca Això provocà un cisma, que durà del 482 al 519
literatura siríaca
Literatura
Producció literària escrita en siríac.
Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…