Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
agrupació de municipis
Dret
Previsió constitucional o estatutària per a poder establir circumscripcions territorials pròpies diferents de la província, mitjançant l’agrupació de municipis.
fusió de municipis
Dret administratiu
Alteració dels termes municipals per la unió de dos o més municipis limítrofs per tal de constituir-ne un de nou.
consell ple
Història
Als municipis catalans medievals, assemblea general de caps de casa convocats (per crida o corredor) en casos extraordinaris.
Rebia també el nom de consell general o parlament Amb el desenvolupament dels organismes municipals a partir dels s XIII i XIV, anà desapareixent a poc a poc els municipis més importants
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…
administració local
Dret administratiu
Administració pública formada per un conjunt d’entitats independents entre elles i cadascuna amb una competència limitada al seu territori particular, dins el qual decideix sobre els seus interessos.
La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques
sistema tarifari integrat
Transports
Sistema de transport que permet la utilització de diferents mitjans de locomoció catalans per a la realització d’un desplaçament mitjançant un únic títol de transport.
El sistema integra metro, autobusos urbans, metropolitans i interurbans, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Rodalies de Catalunya en un únic títol de transport, despenalitzant econòmicament els transbordaments, dins d’una zona geogràfica i una franja horària delimitades És una iniciativa que vol incentivar la utilització del transport públic i fer-lo més atractiu i econòmic per als usuaris La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat atribueix a les autoritats territorials de la mobilitat ATM la funció de desenvolupar la política de tarifes dels serveis de transport…
enclavament
Dret administratiu
Territori d’un estat, una província, un municipi, un bisbat, una parròquia, etc., situat íntegrament dins del territori d’un altre estat o d’una altra demarcació administrativa.
A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina