Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
entrada de la murta
Folklore
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.
Sovint hi anaven comparses de cantors i guitarristes El costum inspirà una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal
ovació
Història
A la Roma antiga, honor tributat als generals victoriosos.
Inferior al triomf, el general al qual havia estat decretada l’ovació no tenia dret al carro triomfal ni vestia la toga picta , sinó la pretexta, i era coronat amb una corona de murta
mirtàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes llenyoses perennifòlies, de fulles simples, generalment oposades, i amb glàndules oleíferes aromàtiques, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb estams nombrosos i amb ovari ínfer, i de fruits drupacis o bacciformes.
Comprèn més de 3 000 espècies, pròpies de països càlids o temperats càlids Mirtàcies més destacades Eucaliptus sp eucaliptus , febrer Eucaliptus diversifolia eucaliptus carri, carri Eucaliptus globulus eucaliptus, febrer Eugenia sp eugènia Myrciaria cauliflora jaboticaba Myrtus communis murta , murtra Psidium guajava guaiaber Syzygium aromaticum claveller
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
escoli
Literatura
A l’antiga Grècia, cançó de taula que els comensals cantaven un a un, amb acompanyament de lira, mentre es passaven una branca de murta els uns als altres.
Molts poetes famosos compongueren escolis d’altres, anònims, tenien un origen popular
costera
Pesca
Cadascuna de les quatre nervadures, generalment de castanyer, magraner o murta, que, en una nansa i per tal de reforçar-la, va del nanset de la boca al nanset de l’afàs.