Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
naftalè
Naftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats.
Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè…
azulè
Química
Sòlid cristal·lí, que es fon a 99°C, isòmer del naftalè, del qual té la mateixa olor i el mateix sistema cristal·lí i part de les reaccions químiques.
A 350°C es transforma en naftalè És obtingut per ozonització i posterior hidrogenació de la Δ 9 -octalina
decahidronaftalè
Química
Hidrocarbur bicíclic que es presenta en les formes isomèriques cis-
i trans-
.
En ambdós esteroisòmers els anells del ciclohexà adopten la forma de “cadira" La forma trans- és un líquid incolor que bull a 185°C i és bastant soluble en alcohol la cis- bull a 195°C i és molt soluble en alcohol La forma comercial és una mescla de les formes cis- i trans- fa olor de naftalè És obtingut per hidrogenació del naftalè i emprat com a dissolvent
reactiu Twitchell
Química
Nom que hom dóna al catalitzador del procés Twitchell per a la hidròlisi àcida de greixos amb formació d’àcids grassos i glicerol.
Consisteix en un derivat sulfonat del producte d’addició del naftalè i l’àcid oleic
àcid d’Armstrong
Química
Nom comercial de l’àcid 1,5-naftalendisulfònic, C10H6(SO3H)2, intermediari en la fabricació de colorants.
És obtingut sulfonant el naftalè amb àcid sulfúric fumant i separant l’isòmer 1,6
tetrahidronaftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic consistent en un sistema naftalènic, un dels dos anells del qual es troba saturat.
És un líquid incolor, d’olor penetrant i característica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 208°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del naftalè i és emprat com a dissolvent apolar de punt d’ebullició elevat i com a intermedi de síntesi
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans…