Resultats de la cerca

Després de la desfeta almohade a Las Navas de Tolosa 1212, Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr aconseguí, mitjançant el vassallatge de Ferran III de Castella, de crear un estat musulmà a Granada, Màlaga i Almeria Ja el seu successor, Muḥammad II de Granada 1272-1301, hagué de fer cara a intents de cops d’estat, característica que marcà el govern de la família, diversos membres de la qual moriren assassinats Així mateix, sovintejaren aliances i tensions amb el veí regne benimerí del nord d’Àfrica, que culminaren amb la victòria de Yūsuf I 1332-54 al Salado 1340 amb l’ajuda portuguesa Amb la retirada…

És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments…

Enemics acèrrims del abenserraigs Banū Sirāǧ, es disputaren els llocs clau del govern nassarita durant tot el s XV Amb aquestes lluites internes es debilità considerablement el poder de Granada, fet que en comportà la desaparició i la inclusió en l’imperi dels Reis Catòlics el 1492

Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…