Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
contraalmirall
Militar
A la marina de guerra de nombrosos països, grau immediatament inferior al de vicealmirall.
Equival al grau de general de brigada dels exèrcits de terra i de l’aire Sol tenir el comandament de divisions de la flota, sectors navals, escoles navals, etc
foc grec
Química
Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
Inventat per Callínic s VII, fou usat pels bizantins en les lluites navals
base naval
Transports
Port o ancoratge, defensat militarment, on poden romandre els vaixells de guerra per a ésser reparats o fornits de provisions, per a fer descansar les tripulacions, etc.
A les bases navals principals hi sol haver drassanes Normalment, la base naval secundària constitueix l'arsenal
basilisc
Militar
Peça d’artilleria emprada als segles XVI i XVII.
Usada especialment pels turcs en combats navals, desplaçà la bombarda Desaparegué a causa de la dificultat del seu maneig
exèrcit

La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
dicorínia
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms.
Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere…
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies