Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
nefritis
Patologia humana
Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.
Quan resulta afectat fonamentalment el glomèrul, hom parla de glomerulonefritis si ho són l’interstici i les vies urinàries, de pielonefritis i si interessa l’interstici i els túbuls renals, de nefritis intersticial o tubulointersticial , la qual acostuma a ésser provocada per productes químics tòxics, per medicaments o per trastorns circulatoris, com els estats de xoc
nefrític | nefrítica
infantilisme
Patologia humana
Persistència en l’adult dels caràcters morfològics de l’infant: talla petita, atròfia dels òrgans genitals, absència de caràcters sexuals secundaris i de vegades psiquisme infantil.
Pot anar associat a una insuficiència del fetge infantilisme hepàtic , una nefritis azotèmica infantilisme renal o la malaltia celíaca Generalment, és degut a l’hipotiroïdisme i al disfuncionalisme de la hipòfisi infantilisme hipofisiari
bismutisme
Patologia humana
Intoxicació per bismut.
Es pot produir en el decurs dels tractaments mal portats en què hom empra composts químics d’aquest metall Els trastorns principals que provoca són estomatitis, gingivitis, nefritis, hemorràgies, agranulocitosi, osteoporosi i alteracions cutànies, neurològiques i digestives
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
escarlatina
Patologia humana
Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ beta-hemolític i la seva toxina.
Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia, hepatitis, etc Convé que el nen…
metzina
Farmàcia
Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular…
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…
pielonefritis
Patologia humana
Nefritis, unilateral o bilateral, aguda o crònica, amb afectació de la pelvis renal i de l’interstici del ronyó, gairebé sempre de causa bacteriana i produïda per contaminació hemàtica o ascendent.
La fase aguda produeix febre, esgarrifances, dolor lumbar, leucocitúria, i en el cultiu de l’orina sol créixer el germen causant de la infecció La forma crònica bilateral evoluciona cap a una insuficiència renal, amb els ronyons disminuïts de volum