Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
negligència
Falta o defecte en què hom incorre per negligència.
negligència
Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència.
diligència
Dret civil
Cura en el compliment de les obligacions.
Quan no és especificada, hom exigeix la que és habitual en els qui hi són obligats La manca de diligència pot donar lloc a responsabilitat criminal per negligència o imprudència
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
reprensió
Dret
Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet, per tal que no torni a cometre-la, puix que aleshores incorreria en penes més severes.
En casos de falta greu sobretot en cas de malversació de béns públics per negligència del funcionari és anomenada reprensió pública , per tal com és celebrada en audiència pública en faltes lleus generalment contra la propietat hom fa la reprensió privada davant el tribunal a porta tancada
punibilitat
Dret penal
Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.
Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
prevaricació
Dret penal
Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…