Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
negociable
Economia
Dit de l’efecte, el valor mobiliari o el títol, susceptible de compravenda.
Segons el termini a què són subjectes, els correspon, en el registre comptable, un lloc determinat l’actiu si és creditor o el passiu si és un crèdit
certificat de dipòsit
Economia
Títol-valor d’import elevat, negociable a curt termini (d’un a dotze mesos) o a mitjà termini (fins a cinc anys), amb un rendiment marcat pel mercat monetari i que és emès per una entitat bancària per tal de finançar la seva tresoreria.
Als Estats Units d’Amèrica, on fou creat, el 1961, és negociable als mercats secundaris també ho és a l’euromercat i a la Gran Bretanya El risc és associat al banc i la negociació li dóna una gran liquiditat, aprofitada per les empreses en llur gestió de tresoreria A la Gran Bretanya fou implantat el 1966 a Espanya, el 1969, i a França el 1985
paper
Economia
Document negociable que representa un valor en diner, efecte de comerç.
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia que en feien…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…