Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
ferberita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de ferro, FeWO4
.
Cristallitza en el sistema monoclínic color marronós o negrós Té duresa 4-4,5 i pes específic 7,51
hübnerita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de manganès, MnWO4
.
Cristallitza en el sistema monoclínic, color groc, vermell fosc o marró negrós Té duresa 4-4,5 i pes específic 7,12
geikielita
Mineralogia i petrografia
Titanat de magnesi, MgTiO3
.
Cristallitza en el sistema trigonal de color marró negrós o blavós Té una duresa de 5-6 i un pes específic de 4,05
bis

Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
llúdria marina

Llúdria marina
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny aproximadament 1,20 m de longitud.
Té el cap petit i rodó i el tronc cilíndric El pelatge és negrós, amb reflexos argentats, i és molt apreciat en pelleteria Habita a les aigües costaneres del Pacífic septentrional
vitel·linat d’argent
Química
proteïnat complex que conté almenys un 20% d’argent.
Es presenta en escates o pólvores quasi negres, molt solubles en aigua en dissoldre's dóna un líquid negrós amb tonalitats vermelles i daurades Molt usat com a antisèptic i astringent per a rentats i colliris
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells
esporada
Micologia
Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
La sistemàtica actual de les agaricals es basa, en part, sobre la coloració de l’esporada, que permet de distingir-ne diversos grups leucosporats blanca, rodosporats rosa, ocrosporats d’ocre a bru groguenc, iantinosporats de bru purpuri a púrpura fosc i melanosporats de violaci negrós a negre
rendzina
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària.
L’horitzó és ric en humus, presenta fragments dispersos de calcària, és de color gris fosc o bru negrós, i té una estructura granelluda i compacta Les rendzines són sòls que retenen poca aigua, raó per la qual mantenen únicament una vegetació de prat sec o de brolla
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina