Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
gentilesa
Conjunt de persones nobles.
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells…
feu
Història del dret
Conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però…
coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’…
bijuteria
Oficis manuals
Fabricació, comerç, de joies de fantasia, fetes amb materials no nobles.
tuchinat
Història
Moviment de revolta social que tingué lloc a partir del 1360 a l’Alvèrnia i el Llenguadoc.
Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics,…
cadet
Militar
Alumne d’una acadèmia militar.
Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina