Resultats de la cerca

A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès…

Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu novenes, rellotges…

El liberalisme parteix del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els homes Però el sentit precís del terme canvia segons el terreny específic al qual es refereix polític, econòmic, religiós, etc i s’ha modificat considerablement al llarg del temps En les darreres etapes de l’Antic Règim hom pot considerar com a liberals —bé que el mot concret no aparegué fins al començament del segle XIX, entorn de les corts de Cadis— els corrents ideològics de la Illustració i l’actuació d’aquells grups polítics que lluitaren contra la monarquia absoluta i els privilegis feudals En aquest…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…