Resultats de la cerca

Existí a Anglaterra i al regne de les Dues Sicílies, on fou establert el càrrec de gran justicier pels reis normands Des del rei Frederic I, fou considerat el segon càrrec mésimportant del regne, després del de gran conestable seia a l’esquerra del rei, vestia de porpa i tenia un estandard propi

Hom creu que els daner procedien dels svea i que ocuparen, vers l’any 500, Suècia i les illes dels voltants Els danesos en reberen el nom, que fou aplicat indiferenciadament, juntament amb el de normands , a tots els vikings De fet, però, daner no significà danès fins a l’edat mitjana

Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…

Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent

A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i…

L’art desenvolupat a Galles, purament receptiu, és el d’una societat guerrera i pastoral A l’edat mitjana foren construïts els castells normands de Beau Maris, Caernarfon, Harlech, etc, i esglésies i abadies com Strata Florida o Sant David Els estils posteriors britànics —adaptacions dels continentals— foren adoptats per a la construcció de grans residències fins al segle XX La mateixa imitació europea, amb matís britànic, continuà en l’escultura i en la pintura, de les quals hi ha abundants exemples continentals al museu nacional de Cardiff L’art gallès autèntic es palesa en una artesania…

A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes

És aplicat al regne anglès i al ducat de Normandia aplegats sota la mateixa sobirania

Pel fet que la pirateria neix i es desenvolupa allà on hi ha comerç marítim, els anomenats nius de pirates han estat establerts al llarg de la història en llocs estratègics de les diferents rutes comercials Molt sovint ambdues activitats, el comerç i la pirateria, es confonen en l’Antic Règim, per exemple, l’una no excloïa l’altra, ans, al contrari, es complementaven mútuament Des de l’antiguitat i fins a la descoberta d’Amèrica i de les Índies, amb el corresponent desplaçament de l’activitat comercial, la pirateria se centrà bàsicament a la Mediterrània Protagonistes més antics foren els…

L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es…