Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà…
acta notarial
acta notarial Començament d’un manual d’actes notarials de Pere Triter, notari de Barcelona (1495)
© Fototeca.cat
Dret
Acta autoritzada per un notari.
Certs actes jurídics, per ministeri de la llei, cal que siguin formalitzats en acta notarial testament, compra i venda d’immobles, capítols matrimonials, hipoteca, etc, bé que hom designa més pròpiament com a acta notarial acta de presència , que acredita la realitat o veritat d’un fet acta de notificació o de requeriment , remissió per mitjà de notari d’una comunicació a una persona, per tal de produir certs efectes jurídics acta de referència , que té per objecte de recollir les manifestacions de determinades persones acta de notorietat , en la qual el notari declara que un fet és públic i…
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol de carrera o…
arxiu capitular
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l…
formulari
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Recull de fórmules o models per a redactar escrits, instàncies, resolucions, etc, judicials o administratius, distribuïts generalment per matèries.
Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles
testament davant rector
Dret civil
Dret civil català
Modalitat del testament obert caracteritzada pel fet que l’autoritzant del testament no és el notari, sinó el rector de la demarcació parroquial on es troba el testador o el substitut d’aquell.
El testament davant rector té en el dret català un caràcter subsidiari, pel fet que el rector només el pot autoritzar si la demarcació parroquial es troba sense notaria demarcada o amb notaria vacant Ha d’ésser atorgat amb les mateixes formalitats que els testaments notarials oberts testament davant notari i com a formalitats posteriors s’estableixen que serà custodiat a l’arxiu parroquial i protocollitzat segons les regles de la legislació notarial
ineficàcia
Dret civil
Manca d’eficàcia que la llei estableix en les disposicions d’última voluntat per diverses causes.
Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen una font de…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…