Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
novè | novena
Que, en una sèrie, en té vuit davant seu, el que fa nou.
setembre
Etnografia
Cronologia
Novè mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el setè dels mesos, i d’ací el seu nom llatí i català calendari La festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, que l’Església Catòlica celebra el 8 de setembre, és anomenada la Mare de Déu de Setembre hom hi celebra la festa de les marededeus trobades
cinquantè
Un cinquantè, 1/50.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són cinquanta-unè, cinquanta-dosè, cinquanta-tresè, cinquanta-quatrè, cinquanta-cinquè, cinquanta-sisè, cinquanta-setè, cinquanta-vuitè, cinquanta-novè femení cinquanta-unena, cinquanta-dosena , etc
vuitantè
Gramàtica
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè femení vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc
setantè
Lingüística i sociolingüística
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre setantè i vuitantè són setanta-unè, setanta-dosè, setanta-tresè, setanta-quatrè, setanta-cinquè, setanta-sisè, setanta-setè, setanta-vuitè, setanta-novè femení setanta-unena, setanta-dosena , etc
novembre
Etnografia
Cronologia
L’onzè mes de l’any, iniciat per les festes de Tots Sants i dels Difunts.
En l’antic calendari romà era el novè dels mesos calendari, del qual fet li prové el nom de novem , ‘nou’ Els refranys referents al novembre alludeixen a la sembra i a les pluges que li fan bona saó Té 30 dies
dan
Altres esports de combat
En les arts marcials, terme amb el qual hom designa els mestres de l’especialitat.
Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre
oviscapte
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_7824843204_b2fcfbce9d_b.jpg)
Oviscapte de somereta
© Xevi Varela
Entomologia
Formació típica de les femelles d’alguns grups d’insectes, com ara els odonats, els ortòpters i els himenòpters.
Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador
president de la Generalitat de Catalunya
Política
Cap del govern autònom de Catalunya.
Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots si aquesta no és assolida, cal una…