Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
numerari
Moneda encunyada, unitat de compte del diner.
numerari | numerària
Dit de cadascun dels individus que, amb nombre regular, formen una facultat o un col·legi i hi ocupen una plaça acadèmica amb propietat (o adquirida generalment després d’un exercici d’oposició).
numerari | numerària
circulant
Economia
Conjunt de moneda que circula en un país.
El circulant es nodreix, principalment, de la moneda de curs legal, però també pot nodrir-se de numerari exterior, admès o no pel poder públic, però acceptat pel mercat
asiento
Història
Contracte per al préstec de diners que els reis de la casa d’Àustria establien amb llurs banquers (generalment alemanys, flamencs i genovesos) per finançar llur política internacional.
Els contractes esmentaven els sistemes de reemborsament, que hom feia generalment a Castella per unes consignacions sobre rendes públiques, o sobre els carregaments vinguts d’Amèrica, i força sovint amb llicència de sortida de numerari
sisó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya quan establí el nou règim (1707).
Porta a l’anvers l’escut d’Espanya i al revers una V coronada i el 6 com a marca de valor Hom en baté entre els anys 1709 i 1713 per facilitar la recollida de l’antic numerari de menuts
canvi
Economia
Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi…
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…