Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
nord-oest
Geografia
Punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’oest.
És indicat amb les sigles NW o NO
aberdeen-angus
Bou de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Zoologia
Ramaderia
Raça bovina de carn, de talla mitjana i pelatge negre.
És originària dels comtats d’Aberdeen i d’Angus NW d’Escòcia Hom l’anomena també black polled ‘negra escornada’
urstromtal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall ampla al peu d’un inlandsis en un procés negatiu de retirada per canvi climàtic; aquesta vall recull les aigües proglacials, és a dir, de fusió de la massa glacial, i les evacua.
A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis
tlingit
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup atapascà, de la família lingüística na-dené, que habita a la costa i a les illes properes del S d’Alaska, des del riu Copper fins al canal Portland.
Amb els haides haida i els kwakiutls kwakiutl, constitueixen l’anomenat grup dels indis del NW, caracteritzat pels treballs artístics de fusta tòtems, cabanes, canoes, màscares Actualment són uns 5 000 individus
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
oreneta cua-rogenca
oreneta cua-rogenca
Agustín Povedano (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 18 cm, que té les parts superiors de color blau fosc metàl·lic i les inferiors i el carpó ocracis.
Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid
tallareta
Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
irànic
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup lingüístic nascut de l’indoeuropeu i format per les llengües parlades a l’Iran.
L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa
paiute
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia del grup xoixon de la família utoasteca.
N'hi havia dos grups els paiutes del nord anomenats mono a Califòrnia i paviotso a Nevada, que ocupaven el centre-est de Califòrnia, l’W de Nevada i l’E d’Oregon, i els paiutes del sud, o chemehuevi , al NW d’Arizona, al S de Nevada i al SE de Califòrnia Caçadors nòmades de bisons i recollectors, l’any 1980 en restaven uns 6 000, residents en reserves