Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a…
obediència
Pertinença a una causa, a una ideologia, a un partit, etc.
obediència
Antigament, domini o subjecció sobre persones o pobles.
obediència
Religió
Cristianisme
Precepte, instrucció o penitència que el superior imposa a un religiós.
obediència cega
Religió
Cristianisme
Mena d’obediència, elaborada teòricament sobretot per sant Ignasi de Loiola, consistent a seguir i a fer propi el judici del superior religiós sense examinar ni valorar els motius del manament.
en virtut de santa obediència
Religió
Cristianisme
Per obligació ineludible, fundada en el vot d’obediència.
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
rebel
Que refusa l’obediència a una autoritat constituïda.
insubordinació
Manca de subordinació, d’obediència a l’autoritat.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina