Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
farmacopea
Farmàcia
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori i que recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d’un ús més comú.
Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la Pharmacopoeia…
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el…
servei militar
Militar
Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
Durant la història ha tingut diferents organitzacions A Europa, quan els estats nacionals no podien completar els seus exèrcits mercenaris, recorrien a les lleves o a les quintes per aconseguir soldats La Revolució Francesa posà fi a aquesta situació en considerar el servei militar una obligació fonamental de tots els ciutadans Els partidaris de l’Antic Règim, d’altra banda, preferien que els exèrcits fossin mercenaris i fins i tot estrangers al servei de l’Estat Aquesta polèmica transcorregué al llarg d’un segle formant part de la lluita per constituir l’estat liberal El triomf de la…
veu passiva
En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
certificat mèdic prematrimonial
Medicina
Document exigit als futurs cònjuges amb el qual demostren no tenir malalties infeccioses que puguin ésser hereditàries.
Aquest document és obligatori en alguns estats d’Europa Alemanya, França, etc i als EUA
privilegi paulí
Dret canònic
Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni contret entre no batejats si un d’ells rep el baptisme i l’altre se’n separa sense una causa justa o es nega a cohabitar ‘‘sense ofendre el Creador’’, és a dir, quan es produeixen accions o situacions contràries a l’honestedat conjugal, manca de llibertat per a practicar la religió o s’impedeix l’educació cristiana dels fills.
La part infidel haurà de confirmar la seva actitud en un interrogatori obligatori El matrimoni resta dissolt al moment que el batejat contreu noves noces
servei civil
Sociologia
Dret
Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
Dins d’aquestes darreres, la més coneguda fou la prestació social substitutòria, introduïda per l’extensió de l’objecció de consciència, vigent a l’Estat espanyol fins a l’abolició del servei militar obligatori 2001
denegació d’auxili
Dret penal
Delicte que comet el funcionari públic que, requerit per una autoritat o per un particular a prestar l’ajut a què està obligat per raó del seu càrrec, s’absté de fer-ho sense causa justificada.
També el comet aquell que es nega a exercir un càrrec públic obligatori sense excusa legal admesa, i el pèrit i el testimoni que no compareixen voluntàriament davant el tribunal a declarar quan ja han estat citats i multats
tutor | tutora
Dret civil
Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns, o solament de la persona o dels béns, dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat o dels incapacitats.
El càrrec es defereix per testament o per decisió judicial i és obligatori exercir-lo, encara que amb la possibilitat de poder allegar les excuses que estableix la llei Les facultats del tutor són principalment d’administració o execució sota la vigilància del jutge