Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
opositifoli | opositifòlia
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
pinacoide
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina simple de la classe holoèdrica pinacoidal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria.
L’existència de centre de simetria exigeix que cada forma sigui constituïda per dues cares oposades i paralleles, les quals són anomenades pinacoides
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII
elatinàcies
Botànica
Família de parietals integrada per dos gèneres que apleguen més de 30 espècies de plantes herbàcies que habiten generalment a l’aigua dolça i de distribució pràcticament cosmopolita.
Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties
monimiàcies
Botànica
Família de magnolials integrada per unes 400 espècies pròpies de les regions tropicals, sobretot de l’hemisferi sud.
Són plantes llenyoses, de fulles simples, oposades o verticillades, de flors unisexuals monoclamídies i de fruits en poliaqueni o en drupa A aquesta família pertany el boldo Peumus boldus
qualitat
Cadascun dels atributs o les propietats, percebuts per la sensibilitat, que distingeixen la natura de les coses.
Hom pot passar per transició contínua d’una qualitat a una altra, per més que siguin oposades com de la fredor a l’escalfor, de la dolçor a la salabror
salvadoràcies
Botànica
Família de celastrals que comprèn solament unes 10 espècies de l’Àfrica i del sud de l’Àsia.
Són plantes llenyoses de fulles oposades, enteres, amb estípules habitualment espinoses, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, amb el gineceu bicarpellar, i de fruits en baia o en drupa