Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ordenances de Bilbao
Dret administratiu
Ordenances de comerç pròpies de Bilbao, vigents del segle XV al XIX.
El 1459 Bilbao disposava d’unes ordenances primitives per al comerç marítim, assegurances i navegació Creat el consolat per la Casa de Contractació, Carles I, l’any 1511, formà unes noves ordenances que, confirmades per Felip II el 1560, s’addicionaren el 1665 i que, confirmades de nou el 1668, es publicaren el 1691 Reformades el 1731, el comerç de Bilbao en demanà unes de noves, que s’aprovaren el 1737 com a redacció definitiva i que foren objecte de repetides confirmacions Part d’elles es féu d’aplicació a tota la monarquia hispànica per decret de l’any 1805 subsistiren fins al…
relleu
Militar
Canvi de guàrdia, de sentinelles, de guarnició.
Hom l’executa d’acord amb les formalitats estrictes de les ordenances
ordenancista
Que segueix o fa seguir amb tot rigor les ordenances.
fustigació
Dret penal
Pena corporal consistent a bastonejar el reu.
Fou aplicada en el dret penal romà per a determinades persones i fou incorporada, fins al s XIX, en les ordenances militars de la majoria de països També fou utilitzada pel dret canònic com a pena o com a penitència
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures rigoroses i les…
regiment
Militar
Unitat de la mateixa arma, comandada per un coronel.
Més administratiu que tàctic, ha variat la composició segons el país, l’època i els tipus de tropa, i oscilla normalment entre un i tres batallons El seu origen és francès, fou imposat a l’exèrcit espanyol per les ordenances del 1703 i el 1707 i es conserva llevat del cos de paracaigudistes i de la guàrdia civil
góndola
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
ordenança militar
Dret administratiu
Dret militar
Ordenança que regula el règim o disciplina de l’exèrcit.
Als regnes hispànics, l’ordenança militar castellana més antiga és la de l’any 1503 després d’aquesta en sorgiren d’altres, unes merament locals, altres particulars o de coses especials, fins les que el 1768 foren promulgades per Carles III, que, tant per la seva perfecció com per la seva duració, eren summament detallistes i previsores, però, malgrat això, els calgué una norma aclaridora l’any 1769 Al s XIX i al començament del XX s’intentaren diverses reformes d’aquestes ordenances, però no s’arribaren a implantar només alguns reglaments especials han anat introduint…