Resultats de la cerca

Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments

En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre

En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i…

Hom la practica agitant 10 cm 3 d’orina amb 10 cm 3 d’àcid clorhídric i cinc gotes de permanganat potàssic i afegint-hi després 5 cm 3 de cloroform L’aparició d’un color porpra, amb un pòsit de color blau, és diagnòstic de la presència d’indican

L’orina es coagula espontàniament a la bufeta i aleshores el malalt expulsa coàguls fibrinosos o immediatament després de la micció

Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la…

Normalment, l’orina conté menys de 0,15 g de proteïnes per litre La proteïnúria és un dels signes fonamentals de les malalties dels ronyons i de les vies urinàries Present en moltes d’elles, hom la pot trobar també en individus sense lesió renal de cap mena, gairebé sempre joves, i aleshores hom parla d’ albuminúria funcional , anomenada també intermitent perquè gairebé mai no és permanent en aquests casos

És anomenat també sondatge vesical Els seus objectius principals són buidar la bufeta en casos de retenció urinària freqüent en certes malalties de la pròstata i d’incontinència urinària en algunes malalties neurològiques, i també és emprat per a obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques i per a practicar estudis de la bufeta en determinades malalties cistografia, > cistoscòpia, etc

Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia…

Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna