Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ortodox | ortodoxa
Membre de l’Església ortodoxa.
ortodox | ortodoxa
gagaús | gagaüsa
Etnografia
Individu d’un poble turc cristià ortodox.
Els gagaüsos habiten a Moldàvia, a Bulgària i a Romania Sembla que són descendents de les tribus ogúzides establertes al s XIII a la península Balcànica i que a la fi del s XVIII emigraren a Rússia Són agricultors i ramaders
popa
Cristianisme
Nom genèric donat a un sacerdot secular (en oposició a hieromonakhós, que és el sacerdot monjo) de l’Església ortodoxa.
El sacerdot ortodox de Grècia és també conegut amb el nom autòcton de papàs
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
abjuració
Religió
Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.
El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…
tungús
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
Essencialment caçadors, es dediquen a la cria de rens algunes tribus meridionals crien també cavalls i gossos per als trineus Alguns han esdevingut sedentaris i es dediquen a l’agricultura Habiten generalment en tendes còniques, i entre llurs armes són usades encara la llança per a caçar ossos i les fletxes La societat, rígidament patriarcal, es reparteix en clans exogàmics alguns practiquen la poligínia, altres el levirat i uns altres pocs els orotxos practiquen sovint el matrimoni collectiu El cristianisme ortodox, acceptat oficialment, no n’ha esborrat les creences i…
pietisme
Cristianisme
Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.
Entre els seus precursors, cal posar-hi JLabadie mort el 1674, JJGichtel mort el 1710 i JBöhme mort el 1624, però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians germà bohemi contribuïen a la seva expansió En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica la fundació de la Universitat de Halle 1693, a petició d’ell, els donà un centre de difusió La insistència en el sacerdoci universal dels…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…