Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
unionisme
Cristianisme
Moviment de recerca de la unitat entre els cristians de les diferents denominacions i esglésies, aparegut entre els catòlics a la primera meitat del segle XIX.
Un dels seus objectius principals era la unió amb els ortodoxos ecumenisme
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia
melquita
Cristianisme
Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, en les lluites cristològiques entorn del monofisisme, romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador (el nom melquita prové del siríac mlek, malko, ‘rei’).
Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca a Síria i a Palestina, posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos
darśana
Hinduisme
Cadascun dels sis sistemes filosòfics més importants del bramanisme, coneguts amb els noms de Nyaya, Vaiśeṣika, Sāṃkhya, Yoga, Pūrva, Mīmāṃsā i Uttara Mīmāṃsā o Vedānta.
Malgrat llurs discrepàncies bàsiques, aquests sistemes són considerats com a visions complementàries d’una mateixa realitat L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darśana en sistemes ortodoxos astika i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos nāstika , com el budisme i el jainisme, o del materialisme lokāyata
glagolític | glagolítica
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus creats per Ciril de Tessalònica i anteriors a l’escriptura anomenada, erròniament, ciríl·lica.
No hi ha acord entre els investigadors sobre l’origen d’aquesta escriptura molts la fan derivar de la minúscula grega, d’altres hi veuen una creació original de Ciril, etc Es presenta en dos estils diferents el búlgar de tipus rodó i l’illíric o croat de tipus quadrat, que derivà posteriorment en semiuncial i al s XVI, en cursiva L’alfabet consta de trenta-vuit signes És l’escriptura que serví per a la primera traducció eslava de la Bíblia i dels llibres litúrgics bizantins Substituïda, entre els eslaus ortodoxos, per l’escriptura ciríllica, fou conservada pels croats de ritu…
endogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem, la del sistema de castes…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de…
babisme
Religió
Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.
El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn…