Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ascoteci
Anatomia vegetal
Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents.
Solen tenir forma d’ampolla i s’obre per un ostíol
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
cambra substomàtica
Botànica
Cripta subepidèrmica que és darrere el porus (ostíol) de l’estoma, voltada per les cèl·lules del parènquima lacunar, amb els espais intercel·lulars del qual comunica.
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part