Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…
assa
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, amb diverses flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.
Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
marcòlic vermell
Marcòlic ( Lílium martagon )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles lanceolades i verticil·lades i de flors d’un color de rosa purpuri, pèndules i disposades en raïm lax.
Creix en boscs i en prats, a muntanya
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
cissus
Cissus ( Cissus antarctica )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les vitàcies, de port compacte, amb tiges llargues, primes i més o menys pèndules, circells, fulles perennes, de color verd fosc brillant i trifoliades, amb folíols romboidals i amb el marge irregularment dentat.
Originària de les Antilles i Veneçuela, és molt apreciada com a planta ornamental d’interior, ja que tolera situacions de poca llum La varietat de cultiu “Ellen Danica” és la que ha esdevingut més comuna
coral·lorriza
Botànica
Planta pròpia de les fagedes i de les avetoses, de la família de les orquidàcies, de flors pèndules, de fulles transformades en esquames i d’arrels reduïdes a causa de l’associació que estableix amb un fong del qual depèn.
faig
Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
pitahaia
Botànica
Agronomia
Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus sp, principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles (pitahaia).