Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
arpella pàl·lida russa
Arpella pàl·lida russa
© Martin Grimm
Ornitologia
Ocell de la família dels falcònids, semblant a l’arpella, una mica més petit, i amb dimorfisme sexual molt accentuat.
El mascle és blanc predominantment, i la femella és més fosca
pàl·lid | pàl·lida
Patologia humana
Dit del to blanquinós dels teguments a causa d’una anèmia o d’una disminució de la irrigació perifèrica.
carussa
Cara pàl·lida o demacrada, d’aspecte malaltís.
busqueta
Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
tallareta sarda
Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
raça ainuida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, actualment acantonada en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els seus representants, que pertanyen al grup ètnic ainu, són forts, de baixa estatura, de pell molt pàllida i amb el sistema pilós molt desenvolupat Actualment, la major part presenta un grau d’hibridació més o menys elevat amb els japonesos
esclerema dels nadons
Patologia humana
Alteració poc freqüent del greix subcutani que es presenta sobretot en els nodrissons prematurs dèbils.
És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses i estenosis,…
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia estrumipriva per…
corona
Astronomia
Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o el de la Lluna.