Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
baticàrdia
Patologia humana
Emplaçament baix del cor a causa d’un relaxament dels grans vasos sanguinis (artèries aorta i pulmonar).
Determina palpitacions, dispnea i intermitències en el pols
cafeisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda per la ingestió abusiva de cafè en raó de la cafeïna que conté.
Es manifesta amb aparició de palpitacions, trastorns digestius, exsudació, agitació nerviosa amb deliris i allucinacions, tremolor i a vegades convulsions
síndrome del dúmping
Medicina
Distensió brusca del jejú provocada per l’aliment, especialment si els glícids són abundants, procedent del monyó gàstric resultant d’una gastrectomia.
Les manifestacions clíniques són digestives epigastràlgia o sensació de plenitud, nàusees, vòmits, diarrees i vasomotores palpitacions, vertígens, lipotímia La durada és d’uns 20 a 30 minuts
por
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat
hipertiroïdisme
Patologia humana
Estat patològic causat per la hiperfunció de la glàndula tiroide.
Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi
disulfiram
Farmàcia
Química
Substància soluble en els solvents orgànics i que es fon a 70°C.
És emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida En medicina és emprat com a coadjuvant en el tractament psicoteràpic de l’alcoholisme crònic La ingestió d’1 a 2 g de disulfiram per via oral produeix vòmits, mareig, palpitacions, cefalàlgies i envermelliment cutani tot aquest seguit d’efectes és produït per la presència d’acetaldehid a la sang, com a resultat del bloqueig del catabolisme d’aquest en restar inactivada l’acetaldehidroxidasa i no poder-se formar l’àcid acètic
hipertensió arterial
Patologia humana
Augment de la pressió normal de la sang de les artèries.
Hom considera que hi ha hipertensió quan la pressió sistòlica passa de 150 mm Hg i la diastòlica de 95 mm Hg Pot ésser essencial de causa desconeguda o secundària La hipertensió és conseqüència d’un augment de les resistències perifèriques pot no donar símptomes o bé provocar cefalàlgies, vertígens, sufocacions, palpitacions, taquicàrdia, dispnea i disminució de la capacitat corporal i intellectual Pot afectar les vísceres, especialment els ulls, els ronyons i el cor La hipertensió secundària que representa el 20% dels casos apareix en diverses malalties, com, per exemple,…
hiperaldosteronisme
Patologia humana
Funció exagerada de la glàndula suprarenal, amb un excés de secreció d’aldosterona, la principal hormona mineralocorticoide.
Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc, les fòbies…