Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
pam
Física
Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos.
El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és…
modulació PAM
Modulació analògica d’impulsos d’amplitud, utilitzada ara per al control de processos i abans per a la transmissió de veu.
Consisteix a mostrejar un senyal analògic el resultat, uns impulsos de durada fixa i d’amplitud proporcional a la del senyal analògic, és el senyal PAM Pulse Amplitude Modulation Si les mostres, és a dir el senyal PAM, són codificades en forma de mots digitals, que descriuen l’amplitud arrodonida al valor digital més pròxim de cada mostra, aleshores esdevenen un senyal modulat en impulsos codificats MIC, o PCM en anglès Tant els senyals PAM com els PCM són el resultat de modulacions en banda de base, perquè no intervé cap ona portadora en llur…
pam quadrat
Física
Mesura superficial emprada especialment en les transaccions sobre el sòl urbà.
Les seves diferències d’apreciació donen lloc ben sovint a conflictes i plets Arreu de Catalunya s’acostuma a aplicar el pam quadrat de Barcelona, o sia de 37700 mm 2
pim-pam
Onomatopeia que imita un seguit de cops secs o de trets d’arma de foc.
pam en quatre
Física
Mesura superficial pròpia de les Ordinacions d’En Sanctacília i en les normes antigues de bona edificació, on es fixaven distàncies mínimes entre obertures i determinades construccions en relació amb els predis veïns, les quals eren zones quadrades que per cada costat havien de tenir el nombre de pams establerts, però no de pams quadrats.
pam de destre
Física
Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre, o sia 233 mm.
Aquesta mesura era l’emprada en les Ordinacions d’En Sanctacília
quart
La quarta part d’un pam.
atonyar
Cavar (la terra) fins a un pam de fondària com a mínim.
bilabial
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.
En català hi ha les bilabials següents oclusives /p/, sorda pau, copa, cop , i /b/, sonora base, ombra fricatives b, sonora roba, sabre , i /m/ nasal, sonora mentida, cama, pam
mallatge
Indústria tèxtil
Classificació de les xarxes segons les dimensions de llurs malles.
Pot ésser expressat de tres maneres pel nombre de malles que entren en un pam, pel nombre de nusos que entren en la mateixa longitud o bé pels millímetres que té una malla estirada