Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
caixibo
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis del Perú que pobla els afluents de l’esquerra del riu Ucayali.
Pertanyen a la família pano, de la qual constitueixen el grup més nombrós
jaminawá
Etnologia
Poble aborigen amb comunitats a l’estat d’Acre (Brasil) i als departaments de Pando (Bolívia) i Ucayali i Madre de Dios (Perú).
En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats