Resultats de la cerca

És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són…

N'hi ha d’altres a l’Evangeli dels Hebreus, als papirs d’Oxyrhynkhos, etc

Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre

En els papirs papir acostuma a ésser la cara dels fils parallels a l’escriptura En les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujat r o r ° després del número corresponent Per exemple, foli 44 r

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna

En els documents les signatures autògrafes apareixen ja al s III en els papirs d’Egipte, i continuen, també a l’Occident, fins al s VII Després, en disminuir les persones que sabien d’escriure, el noms eren escrits pels notaris l’autor i els testimonis només hi afegien una creu, un punt o un petit signe autògraf L’interès per recollir manuscrits i autògrafs de persones insignes data ja de l’època clàssica i és esmentat concretament per Plini el Jove La collecció d’autògrafs en forma d’àlbum sorgí primerament a Alemanya al s XVII entre persones universitàries, sota el nom d' Album…

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…

La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny,…

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic Testament edició…

Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…