Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
paròdia
Música
Terme usat per a designar una tècnica compositiva consistent a incloure en una obra passatges, citacions o altres tipus de material preexistent d’una altra obra per a reelaborar-lo novament.
Aquesta tècnica fou habitual als segles XVI i XVII i el seu gènere principal fou la missa paròdia El terme paròdia aparegué per primera vegada com a títol d’una missa de Jakob Paix el 1587
paròdia
Música
Imitació i reelaboració d’una música coneguda.
Són famoses, a partir del s XVI, les misses que utilitzen com a cantus firmus un motet conegut, el nom del qual assumeix així la missa Assumpta est Maria de Palestrina, composta sobre el motet homònim
paròdia
Literatura
Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica.
Consisteix generalment a estrafer els versos consrvant-ne les rimes i alguns mots, o a canviar les lletres d’obres musicals, o a evocar temes famosos A l’antigor clàssica són freqüents en literatura en fóra el prototipus la Batracomiomàquia respecte als poemes homèrics
paròdia
Música
Obra que utilitza material procedent d’una altra obra o bé de més d’una en un sentit humorístic.
Sovint es fa un ús distorsionat d’aquest material per a obtenir un resultat de caràcter satíric La simple substitució d’un text per un altre de caràcter oposat per exemple de sagrat a profà rep el nom de contrafacció
missa paròdia
Música
Tipus de missa que ha estat composta utilitzant material musical d’altres obres juntament amb material original.
El recurs generalitzat a la paròdia en el període renaixentista fa que nombroses misses hagin estat compostes segons aquesta tècnica L’obra que serveix com a punt de partida sovint motets, chansons o madrigals pot ser pròpia o aliena Tenint en compte que una missa és notablement més llarga que, per exemple, un motet, és lògic que les parts parodiades es completin amb material original Un exemple de missa paròdia el pot proporcionar la missa Veni sponsa Christi de GP Palestrina publicada pòstumament, la qual utilitza el material del motet del mateix nom aparegut el…
gènere burlesc
Literatura
Gènere literari que ridiculitza costums, institucions o persones per mitjà d’una imitació incongruent on el fons i la forma són contrastats, presentant els temes trivials amb severitat irònica o tractant amb lleugeresa temes seriosos.
Sovint amaga un propòsit crític o satíric, però la seva finalitat pot ésser també la de simple divertiment Sol utilitzar la paròdia, la caricatura i la disfressa
abató
Història
Escolà que en algunes abadies i col·legiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals
ballad opera
Música
Modalitat d’òpera desenvolupada a Anglaterra a partir del s XVIII, consistent en fragments dialogats i en uns altres de cantats amb música de cançons populars ( ballads
).
Al començament fou una paròdia de l’òpera italianitzant La més coneguda és The Beggar's Opera 1728, sàtira sobre els polítics contemporanis, amb text de John Gay i música adaptada per John Pepusch
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes