Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
agrobacteri
Biologia
Gènere de bacteris del sòl en forma de bacil, gramnegatius, de l’ordre dels eubacterials; tenen un cicle biològic semblant al de rizobi
, però no fixen nitrogen lliure.
Algunes espècies A tumefaciens poden parasitar les arrels de les papilionàcies, de les mimosàcies, i àdhuc, bé que poc correntment, de les cesalpiniàcies
mutualisme
Hi ha ocells que es mengen els paràsits de grans mamífers. en aquest cas de mutualisme, l’ocell obté aliment i el mamífer s’allibera dels paràsits
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
endoparàsit
Patologia humana
Dit del paràsit que viu dintre l’hoste.
Rep el nom d' endòfit si és vegetal i d' entozou si és animal Habita a les cavitats internes del cos en comunicació amb l’exterior tub digestiu, bufeta, sistema respiratori, etc o bé a la cavitat general Pot parasitar l’interior dels teixits p ex, la tènia i la triquina Presenta moltes adaptacions
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament
transducció
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic d’un bacteri donador a un de receptor en què l’agent intermediari és un paràsit víric.
Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…
anguíl·lula
Helmintologia
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, de petites dimensions, de color blanquinós i semitransparents, de moviments ràpids.
Algunes anguíllules viuen lliures a les aigües dolces de bassals o llacunes on abunden matèries en descomposició d’altres són fitoparàsites n’hi ha que són paràsites d’artròpodes i algunes poden parasitar l’home o d’altres mamífers Són cosmopolites i viuen tant en climes càlids com a molt baixes temperatures L’ anguíllula del vinagre Anguillula aceti viu en grans quantitats a les mares del vinagre L’ anguíllula de la tija Ditylenchus dipsaci és la més corrent i ataca diferents plantes espontànies i conreades sègol, ceba, faveres, patateres, etc, i produeix deformacions L’…
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste…
dermatòfit
Biologia
Qualsevol dels fongs microscòpics que poden parasitar la pell i els seus annexos, dels gèneres Microsporum, Trichopyton i Epidermophyton
.
aneurisma verminós
Veterinària
Malaltia ocasionada per l’estròngil armat, nematode de 2 a 3 cm de llargària, en parasitar la capa muscular de les artèries de diversos mamífers (cavalls, vedells, etc), especialment dels individus joves.