Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
soca
Biologia
Grup d’organismes d’una espècie determinada caracteritzats per algunes particularitats biològiques.
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels peus mètrics…
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος
baixkir
Lingüística i sociolingüística
Llengua, semblant al tàtar de Kazan’, que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.
Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria
al·lopregnà
Química
Hidrocarbur saturat, d’estructura esteròidica, isòmer geomètric del pregnà, en el qual els cicles A i B estan fosos en posició trans
i l’hidrogen del carboni 5 està orientat en α esteroide
).
El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
taquicàrdia
Patologia humana
Acceleració del ritme cardíac.
La freqüència cardíaca normal és de 70 batecs per minut, amb oscillacions de 50 a 100 d’acord amb les particularitats fisiològiques de cada persona quan la freqüència és superior a 100 batecs per minut hom parla de taquicàrdia Segons l’origen de l’estímul, les taquicàrdies poden ésser auriculars, auriculoventriculars i ventriculars
grau d’abstracció
Filosofia
Cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés cognoscitiu.
La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
cotilosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils anàpsids
integrat solament per espècies fòssils, que aparegueren en el Permià i s’extingiren en el Triàsic.
Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma
accent circumflex
Gramàtica
Accent gràfic consistent en un traç angular situat damunt una vocal amb el vèrtex dirigit cap amunt (^).
En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina