En grec prenia també la forma (´`) i era aplicat a les vocals de les síl·labes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent. En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins. És emprat també en serbocroat i en eslovè. En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra; després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció (prô, cân), però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment.
m
Gramàtica