Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
teletreball
Electrònica i informàtica
Treball que hom pot efectuar fora de l’empresa, normalment des del domicili, gràcies a les facilitats ofertes per les telecomunicacions i la informàtica.
El 2002 s’aprovà l’Acord marc europeu sobre teletreball, fruit de la negociació entre sindicats i patronals de la Unió Europea, que l’Acord marc interprofessional de Catalunya 2018-20 establí com a referència Al conjunt de l’Estat espanyol, el teletreball és recollit a l’Estatut dels Treballadors, i el 2020 el govern espanyol aprovà un decret llei per a la seva regulació després de l’acord amb els agents socials
previsió social
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes legals a favor dels treballadors.
Comprèn l'assegurança social de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós A l’Estat espanyol, és integrada al sistema de la seguretat social, la gestió de la qual correspon al ministeri del treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, les mutualitats laborals i les mútues patronals Inclou tots els treballadors de més de 16 anys, per compte d’altri, que cotitzin a la seguretat social, els càrrecs de les empreses, els funcionaris de l’estat i dels organismes oficials, els presos que exerceixen treballs…
jurat mixt de treball
Història del dret
Organisme creat per Largo Caballero, com a ministre de treball, per decret del 7 de maig i després per llei, pel novembre del 1931.
Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la…
patró | patrona
Cristianisme
Sant, santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, un carrer o un barri, un estat, un país, una regió o una comarca, una congregació i confraria o una persona.
Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de…
aprenentatge
Sociologia
Període durant el qual hom aprèn un ofici o una professió.
En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren…
escola
Educació
Institució coŀlectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…
colcada
Folklore
Conjunt d’actes que executen, a cavall, els caixers i els cavallers a les festes patronals dels pobles de Menorca.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella es destaquen l’anada a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx per celebrar-hi les completes , les corregudes a sa plaça , els caragols des Born, de ses Voltes, de Santa Clara, etc, i els jocs eqüestres, d’origen medieval, celebrats al Pla al capvespre de la diada de Sant Joan la sort de l' ensortilla , les carotes , amb el córrer abraçats , etc
colcada
Folklore
A les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixer
més un nombre indeterminat de cavaller
.
Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu…