Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pelat
Indústria tèxtil
Defecte en alguns teixits (pana, vellut, etc) consistent en la manca de pèl, arrencat en alguna operació d’acabament i per un lligat poc resistent.
pelat
Part d’una superfície peluda de la qual ha estat llevat o ha caigut el pèl.
pelat
Part d’un cos de la qual ha estat llevada la pell o l’escorça o que manca d’allò que la cobria.
desemboscador | desemboscadora
Operari dedicat a desemboscar el suro pelat.
opòssum
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, de distribució americana, que poden arribar a tenir 50 cm de llarg.
Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi
processos de ribera
Tecnologia
Conjunt de processos químics, fisicoquímics i enzimàtics i d’operacions mecàniques que tenen per objecte eliminar de la pell tots els components que no siguin adequats per a la fabricació del cuir i preparar l’estructura fibrosa del col·lagen per a l’adob.
Comprèn essencialment, pel que fa als processos químics, fisicoquímics i enzimàtics, el remull, el pelat, l’encalcinament, el desencalcinament i el rendiment, i, eventualment, el desgreixatge, i, pel que fa als tractaments mecànics, la depilació, el descarnament, la divisió i l’operació de ferrejar Els treballs de ribera necessiten grans quantitats d’aigua, i antigament eren efectuats a les riberes dels rius, d’on prové el nom
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia,…
capipota
Alimentació
Producte gelatinós elaborat amb cap de vedella, del qual hom ha llevat el cervell, les galtes i la llengua, el qual un cop cuit és desossat i pelat.
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…