Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
penedir-se
Saber greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa.
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex: el nen ja es renta tot sol; em llevo d’hora.
Alguns verbs són reflexius o pronominals per natura atrevir-se, penedir-se
repenedida
Cristianisme
Dona que per penedir-se de la seva vida dissipada es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena per ésser aquests convents o cases dedicats normalment a santa Maria Magdalena.
Des del 1316 es parla de la capella de les repenedides de Perpinyà, a Barcelona el 1370 fou erigida una casa per a les repenedides i a València el 1416 el convent de repenedides es fusionà amb el de Santa Maria Magdalena
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…