Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
dentadura artificial
Dentadura atificial completa
Medicina
Pròtesi que reemplaça les dents i els teixits subjacents perduts.
Pot ésser completa, quan reemplaça totes les dents, o bé parcial La dentadura artifical ha de satisfer les funcions masticatòria, fonètica i estètica Les dents poden ésser de porcellana o bé de resines arcríliques La resta de la dentadura pot ésser feta amb resines, o amb aliatges d’or o de crom-cobalt
reviscolar
Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc, perduts.
abat coadjutor
Cristianisme
Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor
palagonita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per hidratació a baixa temperatura d’un vidre volcànic de composició basàltica.
L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca
peix serra
Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
caner | canera
Persona, generalment empleat municipal, encarregada de recollir els gossos perduts o abandonats d’una ciutat.
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats