Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
perovskita
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani i calci, CaTiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, pseudocúbic És de color negre, vermellós o de mel Té una duresa de 5,5 i una densitat de 4 És opaca N'hi ha a Zermatt Suïssa i a Pfitsch Tirol
titanat
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.
Són de gran importància econòmica, puix que constitueixen les menes més importants del titani En són exemples característics la ilmenita FeTiO 3 , coneguda com a titanat de ferroII , i la perovskita CaTiO 3 , coneguda com a titanat de calci
kimberlita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica ultrabàsica que rebleix en forma de bretxes les xemeneies volcàniques subverticals (pipes) fins a un diàmetre màxim de 2 km tot aprimant-se amb la profunditat.
És una varietat de la peridotita, composta d’olivina, bronzita, biotita, ilmenita, perovskita i pirop Els diamants es troben a les kimberlites o bé en sediments derivats d’aquestes Les xemeneies de kimberlita són a Sud-àfrica i a la Sibèria Oriental, i n'hi ha algunes a l’Amèrica del Nord són, normalment, del Cretaci 130-70 Ma
magnetoresistència colossal
Física
Efecte pel qual la resistència de certs materials (principalment compostos de perovskita amb manganès) al pas d’un corrent elèctric canvia de diversos ordres de magnitud quan el material és sotmès a un camp magnètic extern.
Descobert el 1993 per Von Helmolt i collaboradors, encara no està ben comprès des del punt de vista teòric Tanmateix, atès que les perovskites amb manganès són sovint materials que presenten també superconductivitat d’alta temperatura, hom creu que hi ha d’haver una connexió entre ambdós fenòmens
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…