Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
perspectiva central
Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció
o pol
.
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
perspectiva
Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del s V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
perspectiva
Desenvolupament d’un afer, un esdeveniment, etc, favorables o desfavorables, que hom pot preveure per al futur.
perspectiva
Vista d’un conjunt d’objectes que fa una impressió de distància.
perspectiva cònica
Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
perspectiva axonomètrica
Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és denominada coeficient…
perspectiva lineal
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
La perspectiva lineal, en cenyir-se al contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics Té, però, l’inconvenient de no utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida
perspectiva aèria
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes i que segons les hores del dia, la intensitat de llum, la claredat de l’atmosfera, etc, els donen l’ambientació.
A les obres de Velázquez Las Meninas i Las Hilanderas , tot i ésser perfecte el traçat de perspectiva lineal, allò que realment ha aconseguit de crear la sensació d’espai, de distància i de separació entre els personatges com si estiguessin aïllats i hom pogués circular entre ells ha estat la magnífica perspectiva aèria En aquest mateix sentit, els impressionistes, més que intentar pintar o representar els objectes, paisatges o espais, intenten de representar la llum i l’aire que els banya
perspectiva aèria
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva utilitzada en certs traçats panoràmics topogràfics, els quals, en situar el punt de vista a bastant alçada, ofereixen la sensació d’una visió aèria del paisatge.
perspectiva cavallera
Representació d’un cub amb diferents reduccions i angles
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció (pla del quadre).
En aquest cas el pla del quadre és el mateix pla coordenat OXZ, i per això les rectes paralleles als eixos OZ i OX es projecten en llur veritable magnitud L’eix Y és projectat en el quadre amb una direcció dependent de la que tinguin les projectants, i sofreix, per tant, la reducció Per a les representacions en aquest sistema, caldrà conèixer la reducció de l’eix Y i el valor de l’angle XOY o YOZ, que oscillarà entre 0º i 360º aquesta relació serà constant per a totes les línies paralleles a l’eix Y L’angle que forma l’eix Y amb l’eix X podria ésser elegit indistintament, però…