Resultats de la cerca

Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra

És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres

La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació

És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’excavació mentre…

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…