Resultats de la cerca

Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica

Habita a tot Europa, llevat del litoral mediterrani, i hiverna a l’Àfrica tropical És migratori als Països Catalans

Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans

Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental

El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…

Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que…