Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
cadira gestatòria
cadira gestatòria del papa Pius VII (palau de Versalles)
crèdits: Jebulon (creative commons)
Tecnologia
Cristianisme
Seient construït damunt un baiard, apropiat perquè el portin entre dotze homes.
Era usat, fins al temps de Joan XXIII, pel papa en algunes solemnitats
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…
accessió
Dret canònic
En l’elecció de papa, votació obligatòria feta quan cap dels candidats no havia obtingut les dues terceres parts dels vots en la votació ordinària; consistia a afegir als vots d’un dels candidats els vots dels restants.
Pius X la substituí per un escrutini ordinari
clericalisme
Política
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.
L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870…
abreviador
Cristianisme
Oficial de la cancelleria pontifícia que redactava les minutes de butlles i breus.
Càrrec creat al s XIV, fou suprimit per Pius X
rúbrica
Cristianisme
En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.
Contingudes originàriament en reculls especials ordo, entraren a formar part dels llibres litúrgics sota Pius V 1568
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
reina
Cristianisme
Títol marià que forma part de diverses invocacions —la majoria recollides en la lletania lauretana—, com és ara Reina del cel, Reina dels àngels, Reina dels apòstols, etc.
Constitueix el motiu de la festa del 22 d’agost amb el nom de Maria Reina , instituïda per Pius XII 1955 com a parallel a la de Crist Rei
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
privilegi sabatí
Cristianisme
Privilegi que, segons una tradició, la Mare de Déu atorgà a l’orde carmelità d’alliberar-los del purgatori el dissabte següent a llur mort.
Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922