Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
planimetria
Geografia
Part de la topografia que s’ocupa de projectar els diversos punts del terreny sobre el pla.
planimètric | planimètrica
Relatiu o pertanyent a la planimetria.
fotogrametria
fotogrametria Fotografia aèria del port d’Arenys de Mar. Inclou l’altímetre de l’avió, el nivell i el rellotge, dades importants a l’hora de la restitució
Cartografia
Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.
Restitució fotogramètrica ja cartografiada del port d’Arenys de Mar El fonament geomètric de la fotogrametria fou establert per Lambert el 1759, però fou Laussedat qui aconseguí 1851 plans exactes partint de fotografies El 1903 Carl Pulfrich aplicà el principi del mesurament estereoscòpic al mètode fotogramètric, procediment perfeccionat el 1909 per Eduard von Orel Els aparells inventats d’acord amb aquest nou sistema eren, però, d’una aplicació exclusiva als aixecaments topogràfics efectuats per mitjà de fotografies preses des de terra fotogrametria terrestre A partir de la Primera Guerra…
ortofotogrametria
Cartografia
Transformació directa d’una fotografia de projecció cònica en una altra de projecció paral·lela, amb la qual cosa la fotografia esdevé una planimetria, sobre la qual és possible de dibuixar les corbes de nivell i obtenir un pla o mapa topogràfic complet o ortofotoplà
.
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…
urbanisme
Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…