Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
miotragus
Paleontologia
Bòvid endèmic extingit del Plioplistocè de les illes de Mallorca i Menorca, caracteritzat per una dentició anterior molt hipsodonta i proveïda de mandíbules amb dues úniques incisives, però de creixement continu com en els rosegadors.
Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca…
plistocènic | plistocènica
meganteri
Paleontologia
Gènere extingit de felí macairodontí del Pliocè superior.
La seva talla era la d’una pantera, amb un gran desenvolupament de les canines superiors Les extremitats eren més curtes i robustes que les dels lleons i panteres actuals, per la qual cosa tenia menys capacitat per a la cursa Presentava una àmplia distribució biogeogràfica per Europa i Àsia Desaparegué d’Europa durant el Plistocè inferior, tot i que persistí al continent asiàtic fins al Plistocè mitjà, fa uns 500 000 anys
elefant

Exemplar d’elefant africà a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…
mastodontoides
Paleontologia
Grup de vertebrats de la classe dels mamífers proboscidis que atenyen d’1 a 3,30 m d’altura en la creu i tenen dues molars de corona baixa, amb la superfície dibuixada de crestes transversals.
Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè
prehomínids
Antropologia
Grup de primats del grup dels catarrins que inclou els homínids fòssils més primitius de caràcters més pròxims als dels pòngids.
Pertanyen a aquest grup els oreopitecs, els ramapitecs i els australopitecs Amb les restes de prehomínids hom no ha trobat cap mena de vestigis de cultura o d’activitat projectiva El grup reuneix característiques dels simis antropoides i, alhora, caràcters humans posició bípeda constant, etc Visqueren durant el Plistocè inferior
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior…
pitecantrop
Antropologia física
Gènere d’homínids primitius, englobat actualment dins les subespècies Homo erectus erectus i Homo erectus pekinensis.
L' Homo erectus visqué fa aproximadament un milió d’anys, a la primera meitat del Plistocè, té caràcters propis dels simis, com crani estret, front molt inclinat cap endarrere, mandíbula robusta, mentó dirigit cap endarrere i diastema entre incisives i canines de la mandíbula superior, poca capacitat cranial que oscilla entre 800-1100 cm 3 i arcades supraorbitals prominents Han estat trobades restes de pitecantrops a Java i a la Xina
fluvioglacial
Hidrografia
Dit del dipòsit que té l’origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.
La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial