Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pneumocòccic | pneumocòccica
oleandomicina
Farmàcia
Antibiòtic obtingut del Streptomyces antibioticus
.
La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous
meningitis purulenta
Patologia humana
Meningitis que evoluciona amb líquid cefalorraquidi purulent, amb una intensa pleocitosi de predomini polinuclear.
Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes…
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…